divendres, 6 d’abril del 2012

Punts dèbils o "La amenaza es más fuerte que su ejecución" (I)

«L'amenaça és més forta que la seva execució».
Aarón Nímzovitch

Amb aquesta afirmació, Nimzovitch es referia que cal explotar al 100% els punts dèbils del rival, més que eliminar-los.

Què són els punts dèbils?

Un punt dèbil és allò que el nostre rival no pot defensar en condicions, o que pel fet de defensar-ho concedirà material o empitjorarà la posició. 

 De punts dèbils n'hi ha molts i els hem dividit en 3 tipus. 
  1. Peons dèbils.
  2. Peces dèbils.
  3. Debilitats en la posició.
Avui, el primer.

Debilitats en l'estructura de peons

Haurem sentit algunes vegades els tipus d'estructura de peons que existeixen. Bàsicament són els següents:
  • Peons doblats
  • Peons aïllats
  • Peons endarrerits
  • Peons lligats
  • Peons passats
  • Illa de peons

Tots iniciem la partida amb 8 peons lligats i una sola illa de peons: L'estructura perfecta. Tots els peons es poden defensar entre ells i no estan prou avançats per a ésser atacats. És a mesura que van passant les jugades que aquesta estructura es va debilitant, ja que hi ha peons que passen d'estar defensats per dos peons a estar-ho només per un, o per cap. Aquests darrers són els realment dèbils.

Una vegada un peó passa a ser dèbil podem fer vàries coses segons ens convingui. 
  • Podem centrar-nos a atacar aquell punt per guanyar material.
  • Podem deixar avançar la partida essent conscients que com menys peces hi ha sobre el taulell més s'accentuen les debilitats.
  • Podem amenaçar aquell peó sense intenció de capturar-lo i, aprofitant les jugades defensives del rival, cercar altres objectius.

                               El peó de c3 és un peó doblat                                 El peó de d5 és un peó aïllat
                                            i el d'a, aïllat

Veiem aquesta posició:

Juguen negres. A simple vista veiem que hi ha un peó a g2 dèbil. També ho és el peó  aïllat d'a4 i el de c6, però no estan exposats a cap atac.

Més concretament, el peó de g2 es troba endarrerit i en columna semi-oberta.

En aquests casos la millor opció és atacar per la columna. Obliguem així a que les blanques estiguin incòmodes mantenint la defensa del peó.

Arribats a aquest punt, les negres no tenen cap tipus de pressa per capturar el peó de g2, i es poden centrar en altres objectius, ja que la debilitat a g2 és permanent. 


Veiem que les blanques han de mantenir la defensa del peó amb una Torre sense moviments (Tg1). 

Les negres podrien, per exemple, canviar el cavall per l'alfil i intentar un atac a l'enroc per la columna h, doblant la torre i la dama. Seria un error buscar com atacar el peó amb altres peces.

En aquesta altra posició les negres permeten Axf6.

L'estructura de dos peons doblats i un d'aïllat és suficient pel blanc per guanyar, sempre i quan hi hagi poques peces per assegurar-se de tenir el seu enroc protegit.

Cercar la manera de guanyar els peons ara seria un error, és més senzilla la següent continuació:

 Aquestes posicions són fictícies. 
 Pot ser que hi ha coses que
 no encaixen entre elles.

Si simulem que el blanc simplifica les peces sense donar importància a l'estructura de peons (encara). Veiem que ara, després de:

1.TdxT, TxT 2. Te7+ Td7 3. TxT

El blanc entra en un final guanyador gràcies a l'estructura rival. Podrà arribar amb el rei a h6 i menjar-se algun peó.


És el clàssic exemple en què un detall al mig joc ens pot donar la partida en un final. Només cal evitar que desapareixi la debilitat i esperar.


En qualsevol cas és important reconèixer la debilitat en l'estructura del rival, i sinó n'hi ha cap intentar de crear-li una.


Per acabar una de partida pròpia:




Les blanques han jugat 8.d4 i les negres han respós amb a6.
Les opcions són 2:

  • Dur l'alfil a d3 o c2 i perdre un peó després de cxd
  • Canviar l'alfil pel cavall
Evidentment el canvi no porta enlloc, ja que permet que els seus peons doblats deixin d'estar-ho i obre la diagonal a l'alfil blanc. Ara bé, és millor perdre un peó?

La resposta és . Després d'Ae2, veurem ràpidament que si el negre juga cxd li queda una estructura realment malmesa, amb 3 peons aïllats i triplicats a la columna central. La debilitat en la seva estructura compensa el peó de menys, que no trigarà a recuperar-se.

Avui, un problema d'aquells de trencar-se el cap:


Negres juguen i fan taules

Sort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada