dilluns, 8 d’octubre de 2012

Fitxes didàctiques o "Un altre cop les cartolines?"

Alumne: "Un altre cop les cartolines?"
Jo: "Emm... sí!"
Els meus i alumnes, jo i la seva infinita sinceritat

M'agradaria compartir amb tots vosaltres un material pedagògic que he elaborat per treballar a les meves classes d'escacs. No és res de l'altre món; senzillament son unes cartolines que expliquen els que crec són els coneixements bàsics que cal saber per ser un bon jugador d'escacs. 

De moment n'he fet 6, que responen a un grapat de situacions que treballo amb ells. N'estic convençut que en faré més, però de moment tinc aquestes:

*Hi ha una, la del mig joc, que encara no la puc penjar. Hi serà aviat!






I vosaltres? Voleu compartir aquí els materials que utilitzeu?

dimecres, 18 de juliol de 2012

Finals I o "Teoria elemental dels finals de peons"

Els finals són, normalment, la part de la partida que queda fora de l'estudi. Potser perquè estan lluny, o perquè hi ha vegades que ni s'hi arriba. Potser perquè hi ha milers o potser perquè s'arriba amb avantatge suficient com per finiquitar la partida.

Tot i així, des d'aquí volem donar 4 pinzellades als finals de peons. De moment, amb la teoria bàsica, que intentarà aportar idees noves per aquells jugadors que ja la coneguin. Si coneixes els termes que es veuran a continuació t'animo a veure la segona part: Finals II (encara inexistent!)

L'oposició

L'oposició és un fenònem que es produeix entre dos reis, quan un d'ells fa de barrera a l'altre. Direm que té l'oposició aquell que evita que el rei enemic avanci. Veiem un exemple:

En aquest cas, tenint en compte que el blanc a efectuat el darrer moviment, observem que el negre no pot fer res més que retrocedir o moure cap a un lateral, permetent el pas del rei blanc. El blanc té l'oposició. 

Com a truc, tindrem l'oposició si entre els dos reis existeix un nombre impar de caselles (1,3,5) i és el torn del rival.


A partir d'aquesta premisa surgeix un nou concepte, molt semblant però que cal tenir en compte:

L'oposició a distància

Mantenint el mateix concepte anterior, l'oposició a distància es produeix quan la distància entre els dos reis és de més de 3 caselles,

L'oposició diagonal

Exactament igual que l'anterior, amb la diferència que parlem de més de 3 caselles en diagonal.

En qualsevol cas, abans d'endinsar-nos a un final o d'avançar els peons cal calcular qui té la oposició. L'exemple més clar és el següent:

Juguen blanques
Al diagrama de la dreta trobem dues posicions quasi bé iguals. 
  • En la primera, guanyen blanques perquè poden mantenir l'oposició. 1.f3 seria un error, ja que permetríem al negre prendre l'oposició. 1. Rg2 o Re2 guanyarien (tenim 5 caselles entre els nostres reis, és a dir, l'oposició a distància)
  • En la segona, les negres entaulen perquè poden mantenir l'oposició i no deixen passar el rei blanc.

Caselles conjugades


Les caselles conjugades són un concepte d'oposició a distància que cal conèixer i calcular:

Dues caselles són conjugades quan, per avançar, necessitem col·locar el nostre rei en una, si el seu es troba en l'altra. Veiem un exemple molt simple i senzill que ens ajudarà a entendre-ho:

Juguen negres
En aquest diagrama, el blanc té l'oposició a distància. 
Com la pot mantenir? El camí més directe (f3, e4) ens faria perdre l'oposició.
Les caselles conjugades ens ajuden a que això no passi. Partint de la base que quan el rei negre estigui a e6 voldrem estar a e4 (punts grocs), només cal que col·loquem el rei a les caselles marcades amb el mateix color que les del rival.




Regla del quadrat

Matemàtica pura! Com saber ràpidament si el nostre peó corona? O si el nostre rei para el peó enemic? La regla del quadrat estipula que si, formant un quadrat tal i com veiem al diagrama el rei enemic es troba dins d'aquest, arriba a parar-lo.

En aquest cas, el peó blanc no coronarà

Altres conceptes útils

Regla del triangle

Maniobra Reti. Taules.
Un rei triga el mateix nombre de moviments en desplaçar-se d'un punt A a un punt B, tant si ho fa en línia recta com dibuixant un triangle. Això, com en la posició del diagrama, ens pot salvar la partida.







  Reserva de temps

Juguen blanques i guanyen gràcies a 1. a3
Si tenim la possibilitat d'avançar un peó en un final per obligar al rival a moure, direm que tenim una reserva de temps. És molt útil per recuperar l'oposició. En el diagrama de la dreta les negres aconseguirien taules sinó fos per la reserva de temps blanca. 1.a3 permet guanyar l'oposició.






He trobat necessari fer aquesta entrada prèvia abans d'atacar els finals. Ara que ja coneixes els conceptes més elementals podem començar a veure'n uns quants.

dilluns, 16 d’abril de 2012

La debilitat estructural o "La amenaza..." (III)


Tanquem la trilogia de debilitats amb el concepte de les debilitats estructurals. No ens referim a les debilitats dels peons (Veure Punts dèbils o...).

Les debilitats estructurals són aquelles que es produeixen en una posició a causa de l'estructura d'aquesta. No cal que hi hagi debilitats concretes, però tal i com la tenim plantejada no ens ajuda per acomplir el nostre objectiu i ens perjudica.

Com hem d'actuar amb les debilitats del nostre rival? Hem d'analitzar quines possibilitats ens ofereix l'estructura i ajustar el nostre objectiu a aquestes condicions.

Per entendre-ho millor veiem els exemples més comuns:



Els forats

A vegades hi ha un color que predomina en la nostra estructura. En el diagrama de la dreta les caselles negres estan controlades pel blanc, i les blanques pel negre.

El problema del blanc és que no només no ofereix resistència a aquest fet sinó que ha situat els peons de l'enroc en negre, deixant les diagonals blanques obertes a disposició de l'alfil.
El setge al rei blanc ha de passar per exprimir al màxim aquesta diagonal.

L'alfil i els peons

L'alfil és millor que el cavall? La majoria de jugadors el prefereixen, però si l'estructura de peons juga a la nostra contra pot quedar neutralitzat.

En aquest primer diagrama ens trobem amb una posició molt tancada que no ofereix massa bones possibilitats al blanc, més que "anar aguantant". No s'ha de tenir pressa. El negre, poc a poc, ha de guanyar.

Una debilitat en l'estructura és la de no conjugar bé l'alfil amb els peons.


Casella avançada

Perforar la posició rival i aconseguir crear una casella forta dins seu no es pot desaprofitar.

És una casella forta perquè està sòlidament defensada pel blanc i no pot ser atacada per cap peó negre.

El blanc ha aconseguir colocar el cavall, que ara només podrà ser expulsat mitjançant el del rival.



De moment ens quedem amb aquestes tres. D'estructures dèbils ho poden ser moltes, el que és important és veure les possibilitats que ens donen i com aprofitar-les.

Fins aquí! A mesura que vagin apareixent veurem més estructures dèbils.

dilluns, 9 d’abril de 2012

Peces dèbils o "La amenaza..." (II)

Punts dèbils o "La amenaza es más fuerte que su ejecución" (I)



Ja hem vist que, en resum, un peó dèbil és aquell que no es pot defensar per altres peons. Sabem que existeixen peces dèbils, però com les reconeixem? Com tot en aquesta vida trobem una classificació que ens ajudarà en aquesta tasca.

He concretat aquesta llista a 4 elements partir de diversos llibres de tàctica dels escacs. Si algú en discrepa, agraïria que ho comentés:
  1. Peça clavada
  2. Peça desprotegida
  3. Peça tancada
  4. Peça fora de joc
Abans de veure els diferents tipus cal recordad el que deixa Nimzowitch: «L'amenaça és més forta que la seva execució».
Quan ens trobem en un punt en què el rival té una peça dèbil hem d'aprofitar al màxim aquesta situació. Canviar la seva peça per una nostra o deixar que elimini la debilitat sense obtenir res a canvi hem d'intentar no permetre-ho.


Veiem unes pinzellades sobre el tema:


Peça clavada


Si coneixem el tema tàctic de la clavada, entendrem ràpidament sobre què es tracta aquest punt. Quan en una partida una peça rival no es pot moure és el moment ideal per atacar-la i treure'n profit. L'exemple més clar seria el següent:


Quan només tenim el concepte d'obertura més bàsic (Treure peces, controlar centre i enrocar el rei) arribem, sovint, a aquesta posició:


Juguen negres


El cavall d'f3 es troba clavat per l'alfil de g5. Les blanques no poden protegir el cavall amb cap altra peça. És la oportunitat de les negres per aconseguir avantatge explotant al màxim aquesta clavada amb 1. ... Cd4. L'amenaça CxC+ no es pot evitar. Malmetem l'enroc blanc i debilitem l'estructura de peons.


Seria un error jugar 1. ... AxC, ja que eliminaríem la peça dèbil del nostre rival. De la mateixa manera, després de Cd4, hem d'intentar afegir peces a l'atac del cavall si el blanc ho permet. No tenim cap tipus de pressa en jugar CxC, fins que sigui el moment oportú o ens obliguin.


En el diagrama de la dreta veiem una posició en què les blanques han clavat l'alfil negre d'e7. Obviar aquest detall seria erroni, ja que pot donar molts resultats. Així doncs, procedirem com abans: Afegir peces a l'atac de la peça dèbil.


1. De2
1. Ag5 també serveix


Sigui com sigui, després de Rf8 el rei negre perdrà l'enroc. No podrem guanyar l'alfil però obtindrem avantatge posicional.


Aquestes són les directrius que s'han d'aplicar sempre que ens trobem davant d'una peça clavada:
  • Amenaçar la peça amb tot el que poguem.
  • No capturar fins que sigui el moment just.
  • Evitar que es desclavi.
Utilitzar la peça clavada del rival per dur a terme el nostre pla pot ser molt útil.

Peça desprotegida

Com el seu nom indica és aquella peça que no es troba protegida per cap altra. El que és interessant d'aquest tipus de debilitats és que en combinació a altres temes tàctics es converteixen en letals.


En el diagrama de l'esquerra ens trobem una posició amb tres detalls que salten ràpidament a la vista:


El cavall no està defensat


El rei blanc es troba assetjat per les peces grans blanques.


El cavall i el rei es troben a la mateixa diagonal.


Podríem jugar 1. ... d5 per evitar que el cavall es centralitzi ràpidament per c4, però també podem jugar 1. ... Ad4! Amenaçant el cavall i clavant el peó d'e3. Gràcies a la clavada, la jugada 2. ... Tf4! no es pot evitar si es salva el cavall.

Quan ens trobem amb una peça desprotegida no ens hem de tornar bojos atacant-la. Hem d'esperar el millor moment per amenaçar-la, i sempre buscant dobles objectius.

Peça tancada

Si les negres es mengen el peó de b2
 i la torre d'a1, perden dama.
És aquella peça mancada de moviments. Aquella dama que s'ha menjat el peó de b2, o el cavall que buscava un doble a c7, etc. i ara es troba sense moviments.


En el diagrama de la dreta se'ns presenta una posició en què les negres poden entrar dins la nostra posició. En casos com aquests, si ho permetem, podem buscar dues coses:

  • Capturar la peça que entra
  • Entregar material a canvi de temps i millores a la posició.
En aquest cas és molt difícil d'establir paràmetres generals sobre la peça tancada. Cal dir que la majoria de casos en què això passa són els següents:


El cavall que s'allunya del centre i els peons rivals li prenen les caselles.


La dama que captura peons a b2-b7-g2-g7. Normalment escapa, però els temps que gasta moltes vegades compensen, de sobres, el peó que s'ha menjat.


Alfil golafre. Menjar peons a les columnes a/h amb l'alfil és perillós perquè pot quedar tancat.


La torre que va per davant de la nostra estructura de peons pot quedar fàcilment atrapada.


Si el nostre rival té una peça en alguna d'aquestes circumstàncies hem d'intentar aprofitar la situació.


Peça fora de joc


Quan l'acció de la partida es troba en un flanc i tenim una peça morta de fàstic a l'altre... és una peça fora de joc! És una peça dèbil.


De peces fora de joc n'hi ha dues, essencialment:

  • La peça que encara no ha estat desenvolupada
  • La peça que ha estat desplaçada de l'acció
Són peces dèbils per la seva col·locació i la pobre aportació a la partida. El nostre objectiu no ha de ser tant capturar-la sinó de mantenir-la fora de joc. Veiem un exemple:

Juguen negres
Posició en què Tal, amb negres, no gaudia d'unes peces massa ben col·locades. La seva pitjor peça, el cavall. Ara bé, juguen negres i veuen que la torre d'a1 es troba fora de joc.
1. ... Ab1! Tanca la torre a a1, que deixa de controlar la primera fila i obre la columna f.

Per neutralitzar les amenaces i activar la torre, les blanques sacrifiquen part de la seva posició. Al cap de poques jugades la partida estava així:

 
Aronson-Tal (Moscú, 1957)
24º Campionat de la URSS

La torre d'a1 ara ja s'ha activat, però no ha estat inutil 1. ... Ab1. Ens trobem amb un cavall molt més actiu que abans, una dama que ha perdut el seu potencial ofensiu i la parella d'alfils blanca ha desaparegut. A més seguim veient una peça fora de joc, la torre d'h4. Les negres van guanyar poques jugades després.

Fins aquí aquesta introducció en el tema. I com sempre, uns problemes del tema:

Juguen blanques
*

Juguen blanques
**

Juguen negres
***

Sort!

divendres, 6 d’abril de 2012

Punts dèbils o "La amenaza es más fuerte que su ejecución" (I)

«L'amenaça és més forta que la seva execució».
Aarón Nímzovitch

Amb aquesta afirmació, Nimzovitch es referia que cal explotar al 100% els punts dèbils del rival, més que eliminar-los.

Què són els punts dèbils?

Un punt dèbil és allò que el nostre rival no pot defensar en condicions, o que pel fet de defensar-ho concedirà material o empitjorarà la posició. 

 De punts dèbils n'hi ha molts i els hem dividit en 3 tipus. 
  1. Peons dèbils.
  2. Peces dèbils.
  3. Debilitats en la posició.
Avui, el primer.

Debilitats en l'estructura de peons

Haurem sentit algunes vegades els tipus d'estructura de peons que existeixen. Bàsicament són els següents:
  • Peons doblats
  • Peons aïllats
  • Peons endarrerits
  • Peons lligats
  • Peons passats
  • Illa de peons

Tots iniciem la partida amb 8 peons lligats i una sola illa de peons: L'estructura perfecta. Tots els peons es poden defensar entre ells i no estan prou avançats per a ésser atacats. És a mesura que van passant les jugades que aquesta estructura es va debilitant, ja que hi ha peons que passen d'estar defensats per dos peons a estar-ho només per un, o per cap. Aquests darrers són els realment dèbils.

Una vegada un peó passa a ser dèbil podem fer vàries coses segons ens convingui. 
  • Podem centrar-nos a atacar aquell punt per guanyar material.
  • Podem deixar avançar la partida essent conscients que com menys peces hi ha sobre el taulell més s'accentuen les debilitats.
  • Podem amenaçar aquell peó sense intenció de capturar-lo i, aprofitant les jugades defensives del rival, cercar altres objectius.

                               El peó de c3 és un peó doblat                                 El peó de d5 és un peó aïllat
                                            i el d'a, aïllat

Veiem aquesta posició:

Juguen negres. A simple vista veiem que hi ha un peó a g2 dèbil. També ho és el peó  aïllat d'a4 i el de c6, però no estan exposats a cap atac.

Més concretament, el peó de g2 es troba endarrerit i en columna semi-oberta.

En aquests casos la millor opció és atacar per la columna. Obliguem així a que les blanques estiguin incòmodes mantenint la defensa del peó.

Arribats a aquest punt, les negres no tenen cap tipus de pressa per capturar el peó de g2, i es poden centrar en altres objectius, ja que la debilitat a g2 és permanent. 


Veiem que les blanques han de mantenir la defensa del peó amb una Torre sense moviments (Tg1). 

Les negres podrien, per exemple, canviar el cavall per l'alfil i intentar un atac a l'enroc per la columna h, doblant la torre i la dama. Seria un error buscar com atacar el peó amb altres peces.

En aquesta altra posició les negres permeten Axf6.

L'estructura de dos peons doblats i un d'aïllat és suficient pel blanc per guanyar, sempre i quan hi hagi poques peces per assegurar-se de tenir el seu enroc protegit.

Cercar la manera de guanyar els peons ara seria un error, és més senzilla la següent continuació:

 Aquestes posicions són fictícies. 
 Pot ser que hi ha coses que
 no encaixen entre elles.

Si simulem que el blanc simplifica les peces sense donar importància a l'estructura de peons (encara). Veiem que ara, després de:

1.TdxT, TxT 2. Te7+ Td7 3. TxT

El blanc entra en un final guanyador gràcies a l'estructura rival. Podrà arribar amb el rei a h6 i menjar-se algun peó.


És el clàssic exemple en què un detall al mig joc ens pot donar la partida en un final. Només cal evitar que desapareixi la debilitat i esperar.


En qualsevol cas és important reconèixer la debilitat en l'estructura del rival, i sinó n'hi ha cap intentar de crear-li una.


Per acabar una de partida pròpia:




Les blanques han jugat 8.d4 i les negres han respós amb a6.
Les opcions són 2:

  • Dur l'alfil a d3 o c2 i perdre un peó després de cxd
  • Canviar l'alfil pel cavall
Evidentment el canvi no porta enlloc, ja que permet que els seus peons doblats deixin d'estar-ho i obre la diagonal a l'alfil blanc. Ara bé, és millor perdre un peó?

La resposta és . Després d'Ae2, veurem ràpidament que si el negre juga cxd li queda una estructura realment malmesa, amb 3 peons aïllats i triplicats a la columna central. La debilitat en la seva estructura compensa el peó de menys, que no trigarà a recuperar-se.

Avui, un problema d'aquells de trencar-se el cap:


Negres juguen i fan taules

Sort!

Buscant un pla o "I ara, què faig?" (II)


Jugada 10.
"- Ara que has tret les peces, quin és el teu pla? - Matar el rei.-"
 Jugada 20. La mateixa partida
"-I ara?- Matar el rei.-"
Jo i un dels meus nens

Ja vam veure que a falta d'objectius clars durant la partida podem fixar-nos en les nostres peces i buscar una posició més eficaç per cada una d'elles. Això ens resultarà fins a cert punt ja que hem de saber perquè fem les coses, és a dir, hem de tenir un pla.

Un pla no és cap altra cosa que un objectiu. Jugar sense pla és molt comú en molts jugadors i ens fa errar per la partida esperant que el rival es decideixi.

Quantes vegades hem jugat h3 o a3 per veure què ens plantejava el rival?

De plans hi ha molts, alguns a curt termini o d'altres pensant ja en el final de la partida. La dificultat és saber trobar-los, però sempre hem de tenir algun. Anem a veure-ho:

L'objectiu immediat

L'objectiu immediat és aquell que volem aconseguir en poques jugades i, o bé forma part d'un objectiu global o bé apareix a partir d'una jugada rival, ja sigui un error o per contrarrestar l'objectiu de l'oponent, un contraobjectiu. Veiem exemples:

Evitar que el seu alfil se situi a la casella f6.
Controlar la columna g.
Situar els peons en blanc.
Fer un tren amb la dama i l'afil.
Obrir la diagonal b2-g7.
Desplaçar la dama rival.
...

A vegades, si el rival els intenta evitar i considerem que són importants, és possible que els objectius immediats es convertixin en objectius globals i que durin tota la partida.

La divisió entre immediat i global és indicativa. Hi ha objectius més immediats que d'altres i alguns més globals que d'altres. 

L'objectiu global

És aquell objectiu que des que apareix sempre el tenim en ment i que per dur-lo a terme necessitem objectius immediats. Els seus guanys responen a qüestions més generals i importants. Veiem exemples:

Atacar l'enroc enemic.
Arribar a un final amb una estructura de peons superior.
Obligar que el rei rival s'hagi de desplaçar al centre.
Guanyar una peça.
...

Quan hem assolit un objectiu global immediatament apareix un altre, ja que sempre tenim algun objectiu.


Moure una peça no serà mai un objectiu, sinó una jugada. És important no confondre el què volem amb com ho fem.

Trobar plans

Tot això està molt bé, però la dificultat es troba en com podem formular plans més o menys correctes. Veiem idees.
Us plantejo la següent posició:


Juguen negres

Hi ha dos factors que ens són fonamentals a l'hora de buscar plans: Punts forts i punts dèbils (Em reservo un futur post). A simple vista ens podríem fixar en aquests detalls:
  • Les blanques tenen un peó de més pel flanc de rei.
  • Les negres tenen el peó e i el peó h aïllat.
  • Les negres tenen la columna g semi-oberta.
  • L'alfil negre té les diagonals molt obertes.
  • El rei negre es troba al centre.
Si fòssim blanques podríem considerar que el fet de tenir un peó de més i millor estructura que el negre és suficient per guanyar si arribem a un final superior.
Si som negres podríem aprofitar que el rei blanc es troba davant d'una columna semi-oberta per llençar un atac cap el seu enroc.

Els objectius immediats poden ser molts:
Pel blanc: doblar torres, millorar la posició dels cavalls, amenaçar el peó d'e5, evitar que el rei negre s'enroqui, etc.
Pel negre: Doblar torres a la columna g, situar el seu alfil a una diagonal més ofensiva, enrocar el rei, incloure el cavall a l'atac, etc.

En el moment que els dos objectius globals s'enfrontessin caldria de pensar contraobjectius que vagin d'acord amb el nostre objectiu.
I per acabar, cal dir que ara és el moment de pensar les jugades. Molta feina?

Abans, però, un problema:


Juguen negres

Sort!

dimecres, 4 d’abril de 2012

La relació entre peces o els temes tàctics (I)

Tots hem escoltat el concepte de Temes tàctics en els escacs però pocs de nosaltres sabríem la seva definició sense enumerar quins són.


Des del principi. La tàctica és un seguit de jugades que aporten guany material immediat. Les jugades per mitjà de les quals ho aconseguim són les següents:
  • Atac doble
  • Enfilada
  • Raigs X
  • Desviació
  • Sobrecàrrega
  • Atracció
  • Atac a la descoberta
  • Clavada

I n'hi ha més, encara. Els aprenem tots? No. 


Per a conèixer tots els temes tàctics només cal ser conscient d'una cosa: La relació ente les peces i caselles.


Totes les peces i totes les caselles tenen una relació entre elles i veure-la ens permetrà treure'n profit. Veiem la primera:


Juguen blanques


Com a exemple és molt senzill. Ràpidament podem veure dues relacions:
  1. El rei i la dama comparteixen fila.
  2. Les caselles c8 i g8 comparteixen salt de cavall a e7.
  3. Les caselles e8 i g8 comparteixen salt de cavall a f6

I el raonament és el següent: "Si aconseguim que la dama es desplaci a c8 o a f6 podem fer escac amb el cavall a e7 o a f6 i capturar-la."


Veiem fàcilment que gràcies al primer factor la dama es desplaça a c8 després de 1.Tc8+


Us plantejo una altra posició senzilla:


Juguen blanques


Les relacions que sorgeixen són ràpides a la vista:

  1. La torre i el rei negres es troben a la mateixa fila.
  2. Alfil blanc, l'alfil negre i el rei es troben a la mateixa diagonal.
  3. El punt g8 i el punt a8 (on es troba el rei) comparteixen la casella d5 (on es troba l'alfil) per la diagonal.
El raonament podria ser el següent: 
Si aconseguís que la torre negra es trobés a g8, la podria capturar després d'AxA+. I l'alfil negre no es pot moure més que per la diagonal a8-h1.



Veiem que gràcies a 1.Tg8, aconseguim el nostre objectiu.


Ara que estem més familiaritzats amb la forma de plantejar posicions veiem un de més difícil:


Juguen negres

Observem quatre coses, essencialment:
  1. La torre d'a1 i el rei d'e1 tenen en comú la casella c3 per la diagonal.
  2. La dama d'h6 i l'alfil de d2 es troben sobre la mateixa diagonal.
  3. La torre i l'alfil es troben sobre la mateixa diagonal.
  4. La dama i l'alfil amenacen el punt c3.
El raonament en aquest cas és també clar: 
Si l'alfil de d2 no defenses l'escac després de Dxc3 o Axc3, guanyaríem la torre. Sabent això, podríem dur a terme una jugada guanyadora?

Aprofitant les quatre relacions anteriors podem jugar:

1. ... Ag5! 2. AxA Dxc3 guanya.
                2. Dh7 De5 i guanyem la dama blanca a continuació.
                2. Dh5 Ag4! 2. DxA Axd2 i guanyem la dama.

Sense saber-ho (o sí), hem tingut a compte diversos temes tàctics, encara que hi ha un de comú en tots 3: l'Atac doble. No ens ha calgut aprendre'l, el que cal és tenir en compte la relació que hi ha entre les diferents peces. Més endavant en veurem d'altres.

Us deixo posicions a resoldre a partir de l'atac doble. Sort!

   
Juguen negres i guanyen
*

 
Juguen negres i guanyen
**

Juguen negres i guanyen
***
Les solucions un altre dia! Us animo a trobar-les!